Un polsim de ritmes

Es important en la intervenció saber des d’ on partim.  Les variables contextuals i les variables personals estan interactuant en la motivació i cal atendre-les de forma simultània.

Variables que intervenen en la motivació

 Alguns dels interessos del usuaris de R@ giren entorn a activitats musicals i dins d’aquesta vessant es va introduir el ritme ( Oci autotèlic a partir de la dimensió creativa )  Calia incentivar la participació a partir de;

• Preparació de l’espai físic ; distribució dels seients en forma de U per afavorir el contacte visual entre els usuaris i el monitor que dirigeix l’activitat.
• L’originalitat en la presentació dels instruments de percussió i vent ; les maraques fetes a partir de pots metàl·lics i  pedres a l’interior, el xiulet i la pandereta
• Elecció lliure de l'instrument que volen tocar.
• Treballar el so i el silenci a mena de “ batucada “. 
• Treballar el so de dos maneres,  un so curt i un altre de llarg (equivalència de la nota musical negra / blanca)
• Seqüenciació de les activitats seguint  l'esquema escoltar-imitar-reconèixer-reproduir.
• Previsió de les adaptacions; s' opta pel xiulet per facilitar la participació de tres dels usuaris dos amb dificultats per bellugar les mans i un tercer autista que té fixació per aquest element. 

L'activitat del ritme com totes les que es plantegen dins la intervenció de l' oci autotèlic busquen adquirir determinades habilitats i destreses que se'ns dubte parteixen de la perspectiva cognitiva donant protagonisme al procés i no a cap resultat en concret. El grup es bastant homogeni amb petites diferències cognitives fet que simplifica els suports adicionals però que en tot moment cal preveure. Així s'ha d' insistir molt en mantenir l' atenció com a part important per al desenvolupament no sols de la sessió sinó com factor dels processos psicològics bàsics present en les activitats quotidianes i que incideixen en la consecució d'autonomia. La imitació que els usuaris han de realitzar per fer sonar el seu instrument en funció del que presenta la monitora,  silenci-so / so curt-llarg  s' introdueix a partir;

•  informació acústica ( es fa sonar, es deixa de fer sonar, allarguem el so,... )

L'activitat finalitza amb una breu sessió de relaxació per parelles: Es prepara música ambiental i es procedeix a fer massatges per la cara d'un company amb les mans i també amb ajud d'un cotó fluix.
Totes i cadascuna de  les sessions en acabar-se es fa una valoració del procés entre els dos monitors que han intervingut i la psicopedagoga per saber quins han estat el punts febles i poder millorar. S' incideix en el nombre de participants sobre els 14 que integren la R@, la imitació-el reconeixement a partir de la informació acústica els costa i el monitor que dirigeix l'activitat ha tingut que introduir noves estratègies com el recolzament atenent;

• informació visual;

1. Canvi instrument  ( la monitora remarca gestualment el canvi del xiulet per la pandereta,...)
2. So-Silenci ( la monitora no fa sonar cap intstrument aquesta acció s'introdueix amb el dit davant la boca  )
3. So Curt- So Llarg ( Consigna visual a partir de l'associació puny=curt / Llarg= Tota l'extensió del braç )

• Reforç verbal-visual ( de forma individualitzada es remarca "silenci", " toquem la maraca"...).

Reflexions sobre l'activitat

Una de les primeres activitats dutes a terme amb els nois fou el taller de música introduint el ritme, des d’aquesta experiència es va extreure com l’atenció era molt important per a la consecució dels objectius marcats  A partir del visionat dels vídeos de les dues sessions i on van intervenir tres monitors es va poder observar com ;

• Es mantenia més o menys l’ atenció en funció de la teatralitat, com més expressivitat se li donaven a les pautes per desenvolupar l’activitat millor era la resposta que donaven els nois /noies.
• La improvisació a partir de nombroses variacions i treballades molt ràpidament ( agafem les maraques i toquem, ara comencem a cantar la monitora introduïa una cançó coneguda per tots, després es reclamava la participació de tots i cadascun d’ells per tal que diguessin una cançó i poder cantar-la seguint el ritme,...) produïa una certa desgana i desencant. La capacitat de concentració minvava.
• El fet d’elogiar un petit progrés ( “Ara si que ho has fet bé “R” ,..) canviava l’expressió amb una rialla  i desapareixien els moviments repetitius
• L’estar marcant contínuament pautes donant un caire de rigidesa al desenvolupament de l’activitat derivava en algun dels nois a un bloqueig i nerviosisme.
• Per altra banda continuaven sense participar dos usuaris, els dos amb dues fixacions un  per una ampolla d’aigua i l’altre per una revista.
• El temps d’oci queda molt delimitat doncs es disposa d’uns 45 minuts reals per dur a terme activitats que proporcionin benestar als usuaris, el no preveure com condicionar la sala , com desenvolupar l’activitat , quins materials es poden fer anar,...interfereixen en l’ optimització d’aquests temps. Es parla d’optimitzar el temps d’oci i el temps adreçat a les rutines de la R@ per tal que no es solapin i que no afectin a l’atenció socioemocional durant el desenvolupament de l’activitat. Si no es té cura d’una preparació prèvia de les sessions ens trobem que les activitats les comença un grup i durant el procés van donant-se abandonaments.

Davant d’aquestes manifestacions i situació,  la motivació aniria lligada;

• Activitats significatives tot treballant els coneixements previs.
• Els elements instructius pel desenvolupament de l’activitat haurien de ser pocs i treballats de manera diferent  en funció de les individualitats.
• Proporcionar a una usuària la responsabilitat de; donar suport i ajuda als companys que ho requereixin ja que amb ella aquesta tasca la motiva.
• Reflexionar sobre la conducta de tossuderia i el negativisme que mostra un usuari abans de les activitats, reclama una atenció especial i individualitzada i sinó la rep s’oposa
• Facilitar les relacions socials a partir de la participació de tots i cadascun dels usuaris.
• La informació hauria de ser molt visual  ( potenciar l’expressivitat de vegades arribant a la teatralitat, representació del contingut del la informació a partir d’imatges,...)
• Donar marge a l’autonomia no importen tant els resultats sinó el procés com a element de satisfacció.
• Reforç afectiu.