Reflexions sobre l'activitat
El primer Pràcticum em va donar
l’oportunitat de valorar que una de les debilitats dels nois de l’ Assistida
era el menjar. El poder fer un Taller de cuina era una garantia d’èxit pel que
fa als resultats, molts d’ells van participar motivats per gaudir de la
degustació.
En aquest punt un dels objectius
quedava assolit l’activitat despertava un interès i era prou significativa. L’atenció
millorava però les relacions interpersonals quedaven molt reduïdes per la
manera en com es dirigia l’activitat. Va resultar una sessió molt pautada sense
donar prou marge a l’autonomia ja que és prioritzava la finalitat no el procés.
Davant d’aquesta situació em
sorgiren una sèrie d’interrogants que vaig compartir més endavant amb la
monitora ,
- Què hagués passat sinó s’hagués ajudat en la manera de posar la xocolata de forma aleatòria sobre el pal de fusta ? Havia algun dels nois que associaven el pal amb la imatge d’una piruleta i volien fer el disseny en forma de rodona però se’ls advertia que no calia que fos una rodona.
- Si van declinar-se majoritàriament en el moment d’escollir la decoració pels elements de colors i d’una mida gran com els “Lacasitos” sense cap tipus de vacil·lació, perquè no donar l’opció autònoma de fer un disseny personalitzat ?
- Què hagués passat si l’activitat en lloc de fer-se de forma individual hagués estat per parelles, quin acords s’haguessin establert ( com es fa la figura? el qui té més habilitat manual o ajudant-se mútuament ? Com decidiren a qui regalar-la ?...) Aquesta sessió no la vaig poder observar directament i em quedaren un sèrie de llacunes sobre com s’interacciona per parelles en una activitat prou significativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada