dimecres, 22 de maig del 2013

Reflexions sobre la funció del psicopedagog





La idea del psicopedagog com a persona que informa sobre un programa i marca pautes en  la implementació de les activitats condiciona en la postura dels monitors en una actitud passiva que en certa manera dificulta la implicació plena com agent actiu i compromès en la posta en marxa d’activitats d’oci., propiciant l’aparició d’un bucle viciós ; passivitat monitors – desencant usuaris .  Des d’aquest punt de partida  es va fer una valoració amb la psicopedagoga i  la psicòloga sobre el  què es podia fer. Com a estudiant de psicopedagogia  vaig plantejar suggeriments com l’iniciar un contacte amb el centre escolar del municipi per aproximar dos col·lectius els nens de P3 – usuaris de R@. Contacte que inicialment requeriria des del centre disposar d’ ordinadors per fer un treball en xarxa per tal de compartir  experiències. La primera dificultat que va sorgir fou que no es disposava d’una  sala prou condicionada amb les TIC.
Al meu lloc de treball dins de l’ Administració pública recentment es canviaren ordinadors per altres de més actuals fet que vaig valorar, i en un contacte informal amb el Cap de Departament de Noves Tecnologies li vaig preguntar què se’n feia dels ordinadors vells i si hauria la possibilitat de cedir-los a una fundació, en principi no hi hauria d’haver cap impediment però calia que s’establís contacte entre les dos empreses. Traslladat aquest fet a la psicopedagoga va dir que ho valorarien, passat un temps la resposta fou que de moment no era urgent.
A la següent trobada amb la psicopedagoga, es va creure adient plantejar una sèrie d'activitats variades: la creativitat a partir de la pintura, la cuina, la música a partir dels ritmes i el joc haurien de ser elements que afavorissin el desenvolupament cognitiu tot treballant l’atenció. Atenció i motivació anirien lligats.
A banda d'això, es va proposar als monitors introduir el portafoli, com a eina per dissenyar, planificar i avaluar les activitats d'oci que han dut a terme fins al moment d'una manera poc estructurada.
Aquesta proposta es va adaptar com a estratègia en la recent constituïda Comissió d’activitats.
  • El psicopedagog com a col·laborador
Els temps d’oci dedicat a tardes amb activitats suposa un procés que requereix de la implicació de tots  els professionals ( psicòloga, psicopedagoga, monitors, metges )  , així es passa a explicar quina serà la meva proposta  i les actuacions per desenvolupar-la,
  • Concreció de les actuacions;  arran del disseny  portat a terme d’activitats s' exposa en què es basen per tal que siguin els monitors qui directament  les duguin a la pràctica (procés).
  • Especificar els objectius de la intervenció centrats en el nivell d’usuaris de la R@ i de monitors i en el  nivell de Centre (producte)
            La motivació i emoció com a elements importants de l’atenció.
La inclusió
La interacció
L' organització

Des d’aquesta perspectiva la funció com a psicopedagog és la de cooperar en la configuració d’un temps d’oci des d’una vessant d’oci autotèlic, col·laborant amb els monitors de la R@ amb propostes d’activitats, idees, cedint recursos i materials i  engrescant a la participació en el Centre i des del Centre,  com  en les activitats de Setmana Santa i la celebració de Sant Jordi (principi de normalització i inclusió).
La funció diagnòstica,  atenent als resultats de l’observació , dels qüestionaris sobre el  Centre i usuaris, i del Vademècum, afavorirà l'atenció integral dels usuaris. El pas per la R@ en dos moments diferenciats de la tarda, oci i les rutines de sopar m’han permés tenir una visió més real del context.
  •   El psicopedagog com a dinamitzador
L’ oci autotèlic des d’ una perspectiva pràctica m’ha portat a un rol cooperatiu, crític i dinamitzador del procés. Així en una primera instància es va preveure que les activitats les duguessin a terme els monitors i que la valoració de les sessions es fes conjuntament. Davant de les reflexions que per correu electrònic es va fer amb la psicopedagoga del Centre sobre com optimitzar el temps d’oci, ja que els dos temps,oci i rutines, es solapaven cosa que afectava a l’atenció, participació dels usuaris i a la dinàmica de les activitats, es considerà oportú tractar aquest aspecte entre tots els professionals  arribant  a l’acord que;
-Les activitats proposades les dugués a terme personalment i en fes la valoració. 
-Els monitors cada dimarts i dijous farien la preparació de la sala polivalent i ajudarien amb el suport individual.
-L’estona dedicada a la relaxació que es pretenia realitzar després de cada sessió com a rutina es va suprimir ( això no significava que no es programarien activitats de relaxació).
El procés de discussió, reflexió, avaluació i reorientació es realitza de forma cooperativa i grupal, amb un sentit crític, on la funció com a psicopedagoga es la de dinamitzar un oci dins d’una perspectiva de gaudiment, on no importen els resultats sinó el procés, afavorint el desenvolupament afectiu, cognitiu i motriu, tendint a que els monitors analitzin el seu propi procés i es fomenti el treball en equip on els diferents professionals aportin una visió integral al servei d’un projecte comú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada