Cuidadors i monitors del lleure; dos funcions en una sola persona

La intervenció inicialment vol incidir en els usuaris, les activitats i els monitors, i com interaccionen per tal de valorar quins elements configuren l’ambient.

Els usuaris presenten dificultats de comunicació i molts cops s’ expressen amb crits i pronuncien el nom d’algun familiar amb el qui volen estar.

• Quan es produeix aquest fet i qui ho fa ? Al  “X-O” se li afegeix un altra dificultat a la que ja em comentat i es que té una mobilitat molt reduïda, la major part de les tardes d’oci està en una cadira i únicament se l ’acompanya fent  petits passos per canviar de lloc on sentar-se. Comença a fer sons quan no se l’apropa al grup  o quan en alguna  de les activitats no hi pot participar directament i no rep suport.

Els usuaris amb dificultat de comunicació verbal  conviuen dins un espai on se’ls demana en certa manera conformitat i submissió per tal d’alleugerar les rutines que els monitors duen a terme. En una de les converses amb una de les monitores deia que moltes vegades per anar més ràpid coses que les podien fer els nois les acabaven fent els monitors,  que fins i tot la presa afectava amb la comunicació entre usuaris –monitors quan davant de certes demandes es contestava “ja me lo explicaràs” “luego lo hablamos”... Situacions com aquesta ens podem comportar explosions en conductes com una manera de comunicar els sentiments derivant a la vegada a problemes de relació i desgasts amb els monitors. El context reclama l’hàbit d’ un treball conjunt i d’equip entre els diferents professionals ( psicòloga, psicopedagoga, metges i monitors ).

La meva intervenció a partir de la programació de diferents activitats d’oci anaven adreçades a treballar l’atenció com a element per revertir en un sentiment d’èxit  per la consecució dels objectius.. De manera que es preveien activitats on no apareixes la fatiga  ( activitats relativament curtes, amb informació visual, ús d’un llenguatge verbal el més simple possible,...) que es prioritzes el procés i no la finalitat i que afavorís la motivació.

Però la relació amb el Centre  i des d’una perspectiva sistèmica em situa com a futura professional fora del sistema, la demanda concreta era motivar,  als residents a partir del disseny d’ activitats significatives i adients pels usuaris atenent al principi normalitzador i inclusiu, i  engrescant als monitors per proposar i dur a terme activitats d’oci, amb un temps d’intervenció limitat. Circumstancia que influeix en les possibilitats que ofereix l’actuació, ja que la finalitat preventiva va més enllà del nivell d’usuaris i R@, es situa a un  nivell més global es a dir de Centre. I es en aquest punt quan esdeveniments com l’ assignació d’una nova usuària a l’ Assistida, amb un conducta hiperactiva i pertorbadora que necessita no perdre-la de vista, obra noves  reflexions en les possibilitats d'actuació i replantejaments per tal d'abordar;  Com alleugerar la pressió en els monitors per assolir dos funcions la de cuidadors i la de monitors del lleure ?