Un polsim de ritmes

Es important en la intervenció saber des d’ on partim.  Les variables contextuals i les variables personals estan interactuant en la motivació i cal atendre-les de forma simultània.

Variables que intervenen en la motivació

 Alguns dels interessos del usuaris de R@ giren entorn a activitats musicals i dins d’aquesta vessant es va introduir el ritme ( Oci autotèlic a partir de la dimensió creativa )  Calia incentivar la participació a partir de;

• Preparació de l’espai físic ; distribució dels seients en forma de U per afavorir el contacte visual entre els usuaris i el monitor que dirigeix l’activitat.
• L’originalitat en la presentació dels instruments de percussió i vent ; les maraques fetes a partir de pots metàl·lics i  pedres a l’interior, el xiulet i la pandereta
• Elecció lliure de l'instrument que volen tocar.
• Treballar el so i el silenci a mena de “ batucada “. 
• Treballar el so de dos maneres,  un so curt i un altre de llarg (equivalència de la nota musical negra / blanca)
• Seqüenciació de les activitats seguint  l'esquema escoltar-imitar-reconèixer-reproduir.
• Previsió de les adaptacions; s' opta pel xiulet per facilitar la participació de tres dels usuaris dos amb dificultats per bellugar les mans i un tercer autista que té fixació per aquest element. 

L'activitat del ritme com totes les que es plantegen dins la intervenció de l' oci autotèlic busquen adquirir determinades habilitats i destreses que se'ns dubte parteixen de la perspectiva cognitiva donant protagonisme al procés i no a cap resultat en concret. El grup es bastant homogeni amb petites diferències cognitives fet que simplifica els suports adicionals però que en tot moment cal preveure. Així s'ha d' insistir molt en mantenir l' atenció com a part important per al desenvolupament no sols de la sessió sinó com factor dels processos psicològics bàsics present en les activitats quotidianes i que incideixen en la consecució d'autonomia. La imitació que els usuaris han de realitzar per fer sonar el seu instrument en funció del que presenta la monitora,  silenci-so / so curt-llarg  s' introdueix a partir;

•  informació acústica ( es fa sonar, es deixa de fer sonar, allarguem el so,... )

L'activitat finalitza amb una breu sessió de relaxació per parelles: Es prepara música ambiental i es procedeix a fer massatges per la cara d'un company amb les mans i també amb ajud d'un cotó fluix.
Totes i cadascuna de  les sessions en acabar-se es fa una valoració del procés entre els dos monitors que han intervingut i la psicopedagoga per saber quins han estat el punts febles i poder millorar. S' incideix en el nombre de participants sobre els 14 que integren la R@, la imitació-el reconeixement a partir de la informació acústica els costa i el monitor que dirigeix l'activitat ha tingut que introduir noves estratègies com el recolzament atenent;

• informació visual;

1. Canvi instrument  ( la monitora remarca gestualment el canvi del xiulet per la pandereta,...)
2. So-Silenci ( la monitora no fa sonar cap intstrument aquesta acció s'introdueix amb el dit davant la boca  )
3. So Curt- So Llarg ( Consigna visual a partir de l'associació puny=curt / Llarg= Tota l'extensió del braç )

• Reforç verbal-visual ( de forma individualitzada es remarca "silenci", " toquem la maraca"...).

Reflexions sobre l'activitat

Una de les primeres activitats dutes a terme amb els nois fou el taller de música introduint el ritme, des d’aquesta experiència es va extreure com l’atenció era molt important per a la consecució dels objectius marcats  A partir del visionat dels vídeos de les dues sessions i on van intervenir tres monitors es va poder observar com ;

• Es mantenia més o menys l’ atenció en funció de la teatralitat, com més expressivitat se li donaven a les pautes per desenvolupar l’activitat millor era la resposta que donaven els nois /noies.
• La improvisació a partir de nombroses variacions i treballades molt ràpidament ( agafem les maraques i toquem, ara comencem a cantar la monitora introduïa una cançó coneguda per tots, després es reclamava la participació de tots i cadascun d’ells per tal que diguessin una cançó i poder cantar-la seguint el ritme,...) produïa una certa desgana i desencant. La capacitat de concentració minvava.
• El fet d’elogiar un petit progrés ( “Ara si que ho has fet bé “R” ,..) canviava l’expressió amb una rialla  i desapareixien els moviments repetitius
• L’estar marcant contínuament pautes donant un caire de rigidesa al desenvolupament de l’activitat derivava en algun dels nois a un bloqueig i nerviosisme.
• Per altra banda continuaven sense participar dos usuaris, els dos amb dues fixacions un  per una ampolla d’aigua i l’altre per una revista.
• El temps d’oci queda molt delimitat doncs es disposa d’uns 45 minuts reals per dur a terme activitats que proporcionin benestar als usuaris, el no preveure com condicionar la sala , com desenvolupar l’activitat , quins materials es poden fer anar,...interfereixen en l’ optimització d’aquests temps. Es parla d’optimitzar el temps d’oci i el temps adreçat a les rutines de la R@ per tal que no es solapin i que no afectin a l’atenció socioemocional durant el desenvolupament de l’activitat. Si no es té cura d’una preparació prèvia de les sessions ens trobem que les activitats les comença un grup i durant el procés van donant-se abandonaments.

Davant d’aquestes manifestacions i situació,  la motivació aniria lligada;

• Activitats significatives tot treballant els coneixements previs.
• Els elements instructius pel desenvolupament de l’activitat haurien de ser pocs i treballats de manera diferent  en funció de les individualitats.
• Proporcionar a una usuària la responsabilitat de; donar suport i ajuda als companys que ho requereixin ja que amb ella aquesta tasca la motiva.
• Reflexionar sobre la conducta de tossuderia i el negativisme que mostra un usuari abans de les activitats, reclama una atenció especial i individualitzada i sinó la rep s’oposa
• Facilitar les relacions socials a partir de la participació de tots i cadascun dels usuaris.
• La informació hauria de ser molt visual  ( potenciar l’expressivitat de vegades arribant a la teatralitat, representació del contingut del la informació a partir d’imatges,...)
• Donar marge a l’autonomia no importen tant els resultats sinó el procés com a element de satisfacció.
• Reforç afectiu.

El meu punt de partida

A partir de les reunions amb la psicopedagoga i dels resultats obtinguts en el qüestionari que se li va passar per valorar el context  i la inclusivitat, es percep que l’espai físic on es desenvolupen les activitats quotidianes i les activitats d’oci es el menjador. D’aquesta manera s’arriba a la conclusió que una bona part del dia els usuaris el passen en aquesta zona polivalent.

Atenent a les activitats d’oci i el context on es duen a terme tenim;

CONTEXT	ACTIVITATS D’OCI
Zona exterior enjardinada	Passeig Jocs de taula Estimulació cognitiva
Gimnàs	Exercici
Menjador	Jocs de taula Estimulació cognitiva Risoterapia Relaxació Música L’espai dedicat a “ El convidat “

Un altre dels elements que també era necessari no perdre de vista era que dins la vessant de la planificació d’ oci les activitats que requerien d’una col·laboració diària, els monitors no disposaven d’un espai de temps per poder dur a terme aquesta tasca conjuntament.

L’ anàlisis sobre el context em va a portar a reflexionar que en un espai on conflueixen activitats de tipologia diferent, rutines- oci, calia valorar quines estratègies sobre el clima d’oci dins la R@  es duien a terme i que incidien de forma directa en la motivació dels usuaris i en la no participació.  Els resultats obtinguts en el buidatge del qüestionari que es va passar als monitors d’oci, què constava de 19 preguntes tancades categoritzades amb 4 alternatives de resposta,  es desprèn una sèrie de punts febles que convenia tenir present per tal de millorar-los; 

S’havia d’incidir en les competències metodològiques dels monitors; principalment en  la vessant de com fomentar la col·laboració entre els usuaris, planificació col·laborativa dels monitors en el desenvolupament de les activitats d’oci a partir d’activitats significatives pels usuaris i treballar les habilitats socioemocionals. La motivació dins la Residència partiria d' aquestes tres dimensions.

Fase 3 visió general

FASE 3-  Elaboració del Pla d’actuació

Data; Març, Abril, Maig 2013 Hores aproximades ; 35- 40 hores Destinataris; Psicòloga, Psicopedagoga, Monitors de la Residència Assistida i Usuaris

Objectius

Dissenyar el Pla d’actuació en funció dels resultats obtinguts. Fomentar el treball cooperatiu i col·laboratiu entre els diferents professionals i els monitors que intervenen en el temps de lleure. Aplicar el Pla d’actuació per tal de: Estimular l’àrea i cognitiva ; atenció i percepció. Afavorir la psicomotricitat fina i grossa Potenciar les habilitats socials  “des de”  l’ Assistida i “ en “ el Centre Residencial.  Proporcionar un oci gratificant a partir de la creativitat, del contacte amb l’entorn natural i del joc. Incorporar les TIC en la dinàmica de Treball.

Activitats i continguts

La intervenció es farà amb la col·laboració dels professionals i monitors. Es faran reunions per tal de valorar els resultats i saber les activitats que han tingut millor acollida. Ús de les noves tecnologies, correu electrònic, per tal de preparar els materials de les diferents sessions. Preparació prèvia de les activitats per dur-les a la pràctica. Sessions per fer activitats en la vessant;  Creativa; Taller de cuina, música, pintura Lúdica; el joc Naturista a partir del contacte amb l’entorn. Replantejament del tipus d’activitats i recursos.

Instruments i/o Tècniques

Observació del desenvolupament de les activitats en les diferents sessions ( objectius específics que es pretenen aconseguir, estratègies sobre el clima dins la Residència ). Graella sobre la participació dels usuaris. Pauta d’avaluació de les activitats dutes en cada sessió.        Enregistrament en vídeo de les activitats i buidatge de la informació. Comparació de la situació inicial i els avenços aconseguits. Impressions i  conclusions sobre les activitats realitzades en les diferents sessions.

Indicadors d’avaluació

- Participació dels usuaris en les activitats. - Procés del desenvolupament de les activitats. - Interacció - Inclusivitat - Adequació de les activitats

Fase 2 visió general

FASE 2-  Aclariment  i Reformulació dels objectius

Data; Març 2013 Hores aproximades ; 2:30 Destinataris; Psicòloga, Psicopedagoga, Monitors de la Residència Assistida

Objectius

Implicar als monitors en la fase de planificació i disseny de les activitats que es duran a terme en el temps del lleure. Formular propostes de millora. De la improvisació a l’organització. Incorporar les TIC en la dinàmica del treball. Fomentar el treball cooperatiu i col·laboratiu. Concretar els indicadors d’ avaluació..

Activitats i continguts

A nivell de monitors  -Concreció de l’horari en el temps del lleure. Distribució de les diferents activitats d’oci en horari de tarda. -Recollida de la informació sobre les diferents activitats a partir d’ una plantilla on s’anotin aquells aspectes vitals i comuns a qualsevol tasca. ( fitxes-guia). -Plantejament sobre el sistema per recopilar les fitxes-guia de les activitats dutes a terme (dossier, calaix arxivador,...) -Incorporació de les TIC. -Suggeriment d’indicadors qualitatius i quantitatius per valorar la consecució dels objectius. -Acords sobre el calendari de reunions. A nivell d’usuaris -Identificació de les activitats més adients pels usuaris per tal de motivar-los a partir de Tallers. -Planificació de les activitats en funció de les característiques dels usuaris.                       -Foment de la participació dins el lleure amb tots/es els usuaris de la Residència Assistida. -Treball de diferents habilitats per mitjà de les activitats ( motricitat fina i grossa, atenció, cognició reconeixement sensorial...) -Introducció del joc com a element lúdic. -Creació de vincles afectius entre els usuaris. -Desenvolupament de la cooperació i ajuda entre els usuaris. A nivell de centre -Integració dins el centre. -Foment de les relacions interpersonals entre els usuaris del centre. -Exploració de l’entorn immediat i altres contextos. -Creació del blog on es recullin les diferents activitats, reflexions, suggeriments, experiències,...

Instruments i/o Tècniques

-Reunió amb els diferents agents . -Graella on es reculli les aportacions. (Data de Reunions –Temes tractats -Nom monitors –Aportacions- Solucions ) -Ús del Microsoft Office per preparar la Graella de les reunions , fer la programació d’ oci durant la tarda i les fitxes- guia -Ús del Word per preparar les activitats d’oci i els indicadors d’avaluació -Ús del blog com a eina que combina el format hipertextual amb els recursos multimèdia.

Indicadors d’avaluació

-Actitud i participació dels monitors vers les activitats. -Valoració de les activitats proposades pels monitors.

Fase 1 visió general

FASE 1 :   Contextualització i Primers acords

Data: Març 2013 Hores aproximades; 15 Destinataris; Grup usuaris i agents professionals

Objectius:

Conèixer als usuaris de la Residència Assistida. Analitzar el vademècum de cadascun dels usuaris. Conèixer quines activitats es duen a terme en el temps d’oci. Conèixer com es desenvolupen les activitats d’oci. Avaluar les activitats d’oci dins el context global de la Residència

Activitats i continguts

Trobada amb la psicopedagoga del Centre, psicòloga i monitors per anar coneixent als usuaris de l’ Assistida, l’organització del temps de lleure i les activitats d’oci Lectura del Vademècum de cadascun dels usuaris.                Programació de les activitats d’oci per marcar rutines dins de l’ Assistida Sessions de valoració inicial dels usuaris vers les activitats; -        Com a espectadora dins el context natural de desenvolupament de les activitats es pretén valorar ; l'objectiu que persegueixen les activitats, l’espai físic, la metodologia, els recursos materials, els personals  i l’ avaluació. Anàlisis de la informació

Instruments i/o Tècniques

Reunions amb les professionals del Centre. Registre narratiu pel Diari de pràctiques. Observació no participativa Qüestionari per les professionals del Centre Programari Microsoft Office per estructurar la informació sobre l’observació

Indicadors d’avaluació

Aprofitament del temps lliure, organització d'activitats oci, tipus d'ambit on es fa, conveniència i adequació de les activitats

Usuaris R@

Els quinze nois /noies de la Residència Assistida necessiten del recolzament en quasi totes les àrees, presenten  conductes desajustades amb trastorn mentals junt a deficiències motrius.( necessiten recolzament de tipus extens i generalitzat). 

Atenent a diferents vessants podem extreure, en;

• Comunicació; Llenguatge expressiu molt reduït, molts dels usuaris empren en molts dels casos monosíl·labs, la comprensió es a partir d'ordres molt senzilles i molt vocalitzades, poca iniciativa comunicativa, de vegades la comunicació es redueix a la repetició de paraules formulades en la pregunta, ús d'expressions facials d'alegria o d' enfadat com a mitjà de comunicació.

• Cura personal; alguns poden vestir-se i menjar sols, en l' higiene no són autònoms

• Vida a la llar; no acostumen a parar la taula encara que n'hi ha algun d'ells que si ho fa, tampoc es fan el llit.

• Autodeterminació; no tenen autonomia en la presa dels seus medicaments, ni en l'elecció d'activitats  que es fan al centre.

• Habilitats acadèmiques funcionals;  dificultats en l'estructuració de l'espai temporal, coneixement dels conceptes espacials (davant-darrera, dins-fora, dalt-baix ), sol tres dels usuaris han adquirit la lectoescriptura,  dificultats en el coneixement dels números, la majoria no saben escriure el seu nom. També cal afegir els dèficits que tenen a nivell motriu i baix desenvolupament manipulatiu per la poca habilitat en la motricitat fina.

• Trets fisiològics: crisis convulsives, absències.

• Habilitats socials; alteracions conductuals, no tenen amistats fora del centre, de forma esporàdica n'hi ha que estan amb les seves famílies i altres que estan permanentment a la Residència.

Oci, una experiència motivadora

La motivació segons molts especialistes la defineixen “com un conjunt de processos implicats en l’activació, direcció i persistència de la conducta “ ( Beltran, 1993; McClelland, 1989, ...)

Com fer de l’oci  una experiència motivadora? Amb la reunió que és manté amb la psicopedagoga es prioritza un oci de qualitat a partir del concepte d’oci autotelic i dins d’una vessant lúdica, creativa, ambiental, solidaria i festiva. Es dona importància a l’experiència de l’oci en la seva dimensió cognitiva i motivacional on es pretén un gaudi i un desenvolupament personal, que  fomenti les relacions interpersonals creant espais i situacions que ho propiciïn i a la vegada potenciant la normalització, la integració i la independència evitant paternalismes i sobreprotecció.

Els criteris de qualitat que han de guiar l’oci , al marge dels objectius comentats, han de centrar-se en l’ espai ( facilitant la utilització de les instal·lacions i entorns comunitaris)   el temps (horaris i calendaris), les activitats ( adaptades a les preferències dels usuaris, propiciant la participació individual o grupal en activitats del Centre i altres espais,...), la metodologia ( que fomenti la integració, la coordinació entre els diferents agents que intervenen amb els usuaris de l’ Assistida,..), els recursos ( materials, humans,...),i l' organització.

Es concretarà un calendari de reunions per tal de fer sessions de programació i avaluació periòdiques que facilitin la revisió i adaptació d’activitats . Es portarà un seguiment en funció de les dates de convocatòria,  recollint els temes tractats, les aportacions, les valoracions sobre la viabilitat de les activitats i qualsevol altre aspecte d'interés.

Cal que tots els agents implicats s’assabentin de les normes i del funcionament.

Gent gran, és qüestió de percepció ?

La intervenció en un àmbit no formal sociocomunitari  en persones grans amb discapacitat,  m’ ha encuriosit per  esbrinar si hi havia alguna investigació sobre l’ opinió que genera el col·lectiu de la tercera edat. En un estudi dut a terme l’empresa CIMPO per l’ IMSERSO, des d’una perspectiva qualitativa sobre les percepcions socials de les persones grans segons les diferents generacions ( infància, joventut, edat adulta i majors ) així com la imatge que transmeten els mitjans de comunicació social,  és va arribar a la conclusió que la societat les percep com un col·lectiu heterogeni on cadascun del membres té una identitat pròpia configurada a partir dels trets de personalitat i de les experiències vitals de cadascuna. Així doncs quedava desfasada la imatge de persones grans passives, arrelades al passat i amb una visió negativa de la realitat. Tot i això sorprèn com els mitjans de comunicació no recullen aquest sentit social. La premsa escrita dona cabuda en els seus articles a les persones grans en situacions associades a l’exclusió social, la dependència o la marginació. Són un col·lectiu que no té veu, que no disposa de persones amb identitat pròpia, excepte si es tracta de persones famoses relacionades amb el mon de la cultura, la ciència o la política.

Eren dos posicionaments polaritzats però que ben bé es podien contextualitzar dins el centre, em vaig quedar amb la idea que calia donar experiències vitals satisfactòries que ajudessin a nivell personal als usuaris i què traspassessin les parets de l’  Assistida per tal de canviar la percepció a la resta de residents del centre. Era convenient despertar emocions , passar de la passivitat a l’activitat ,  obrir-se a l’entorn participant en major o menor grau a partir d’un oci autotèlic que impliques als diferents agents.

Reflexions d'equip

El centre és un espai de convivència variat pel que fa a l’edat dels usuaris i al grau de discapacitat. Les activitats estan molt pautades atenent a les capacitats dels residents factor que té una doble lectura; son significatives i a la vegada generadores de diferència al tractar-se d’ agrupacions homogènies. Les repercussions que se’n deriven a nivell dels residents de l’ Assistida  és que hi ha poca participació dins la dinàmica general del centre, fet que ens condueix a una situació on;

• L’oci  queda delimitat a un espai – temps – contingut.

• La  programació d’activitats no arriben a cobrir totes les tardes donant treva a la dinàmica del matí amb el descans.

• Pren protagonisme la improvisació en les activitats davant la necessitat de donar forma a un oci de gent gran i per a gent gran .

Els efectes que se’n deriven son baixes expectatives vers els nois i un desencant generalitzat. Les tardes de l’ Assistida  de vegades opaques, s’impregnen d’una tranquil·litat que arrossega a la somnolència, al deixar-se anar. Calia despertar d’aquesta inèrcia  i amb l’equip de professionals  conscients de la situació van sorgir diferents propostes;

• Marcar unes rutines on els usuaris accedissin a una informació gràfica sobre les activitats de tarda durant l’oci.

• Mantenir aquelles activitats on els residents es sentien agust com la del convidat, amb una durada d’un cop per setmana espaiat en dos setmanes  i  l’esportiva també un cop per setmana i no accessible a tots.

En aquest punt,  l’atenció es centralitzava en el context més immediat i se m’oferia l’ opció de dur a terme la meva intervenció amb el disseny d’activitats que partissin dels interessos dels nois, però es feia necessari no perdre la visió global de la situació que anava més enllà d’una proposta d’intervenció en el microsistema.