Reflexions d'equip

El centre és un espai de convivència variat pel que fa a l’edat dels usuaris i al grau de discapacitat. Les activitats estan molt pautades atenent a les capacitats dels residents factor que té una doble lectura; son significatives i a la vegada generadores de diferència al tractar-se d’ agrupacions homogènies. Les repercussions que se’n deriven a nivell dels residents de l’ Assistida  és que hi ha poca participació dins la dinàmica general del centre, fet que ens condueix a una situació on;

• L’oci  queda delimitat a un espai – temps – contingut.

• La  programació d’activitats no arriben a cobrir totes les tardes donant treva a la dinàmica del matí amb el descans.

• Pren protagonisme la improvisació en les activitats davant la necessitat de donar forma a un oci de gent gran i per a gent gran .

Els efectes que se’n deriven son baixes expectatives vers els nois i un desencant generalitzat. Les tardes de l’ Assistida  de vegades opaques, s’impregnen d’una tranquil·litat que arrossega a la somnolència, al deixar-se anar. Calia despertar d’aquesta inèrcia  i amb l’equip de professionals  conscients de la situació van sorgir diferents propostes;

• Marcar unes rutines on els usuaris accedissin a una informació gràfica sobre les activitats de tarda durant l’oci.

• Mantenir aquelles activitats on els residents es sentien agust com la del convidat, amb una durada d’un cop per setmana espaiat en dos setmanes  i  l’esportiva també un cop per setmana i no accessible a tots.

En aquest punt,  l’atenció es centralitzava en el context més immediat i se m’oferia l’ opció de dur a terme la meva intervenció amb el disseny d’activitats que partissin dels interessos dels nois, però es feia necessari no perdre la visió global de la situació que anava més enllà d’una proposta d’intervenció en el microsistema.