dissabte, 25 de maig del 2013

Reflexions


El Practicum II m’ha permès valorar la importància de la recollida de les dades en l’entorn natural dels residents durant el procés d’intervenció, per tal d’interpretar, comprendre i incorporar els canvis adients. Dins aquesta tasca interpretativa es important la implicació de tots els professionals per aportar la seva especialització.
La conducta que presenten alguns dels usuaris requereix d’una intervenció ecològica i multimodal amb  la finalitat d’afavorir la participació dins les activitats d’oci. De vegades els canvis físics en la sala polivalent com la distribució del mobiliari en forma de “U” afavorien un canvi en determinades manifestacions conductuals ,..

En algunes de les entrades al blog he volgut deixar palès com el temps ha estat un handicap en el desenvolupament de les sessions, i com s’han buscat alternatives per  no arribar a pressionar als monitors. L’organització i el  temps son dos elements que reverteixen en l’optimització de la intervenció.

La tecnologia i concretament el correu electrònic ha propiciat la coordinació amb la psicopedagoga, psicòloga i monitors. El plannig setmanal, la preparació dels materials, els dubtes, les reflexions del dia a dia s’han fet de forma virtual.

Avaluació



La finalització de les entrades al blog i el fet que el Pràcticum encara no l’hagi acabat fins d’aquí un dies, es motiu perquè en aquesta fase posi una breu exposició sobre el què serà l’avaluació i en faci el seu desenvolupament en la Mèmoria
Data de prevista; última setmana de maig 2013.
Destinataris,  Psicopedagoga, Psicòloga, Monitors i estudiant psicopedagogia
Objectius
Valorar la implementació del Pla d’actuació
Valorar el treball en equip
Valorar la participació dels usuaris i dels monitors en el Pla d’actuació.
Proposar millores sobre la proposta d’intervenció i els materials utilitzats
Fer un anàlisis de la feina feta i arribar a conclusions
Activitats i Continguts
Comparació de la participació inicial amb la final.
Entrevista amb els professionals del centre per saber l’opinió sobre el procés de la intervenció.
Proposta de continuïtat del projecte
Redacció de la memòria i reflexió sobre la intervenció
Instruments i tècniques
Entrevista amb l’equip de professionals
Registre d’avaluació de les activitats
Resums i conclusions extrets del buidatge de la informació enregistrada en vídeo.
Indicadors d’avaluació
Grau de participació
Valoració de l’equip de professionals sobre el seguiment de les activitats d’oci i els materials utilitzats.
Reflexió i autoavaluació a partir del buidatge de la informació enregistrada en vídeo.

Un petit pas cap a les TIC ?



 

 Als usuaris de l’ Assistida els apassiona veure aquells vídeos sobre les diferents activitats del Centre on han participat . Des d’aquest punt de partida i davant que hi ha en ment  posar de nou en marxa la revista de la Residència , vaig plantejar a la psicopedagoga que des de l’ Assistida es podia fer un recull de totes les activitats on els monitors poguessin reflectir les seves propostes, les reflexions, ...que fos un testimoniatge visual conduït pels monitors, accessible als residents i què la revista se’n fes ressò.
Amb el nom de  R@2013 es fa la primera entrada al blog on es recull l’activitat de la figura de xocolata del dia de la Pasqua.

Atenent a la protecció de dades es necessari sol·licitar permís com a lector.

El Contacontes

Imatges més representatives del conte


El mal temps de vegades dóna  marge a la introducció  d’activitats improvisades optimitzant aquells recursos que tenim a l’abast i afegint algun que altre element per fer que les sessions captin als nois. El contacontes fou una experiència on els usuaris com a espectadors i oients deixaven al marge la passivitat inherent a aquest rol per donar peu a la interacció. Com es va aconseguir ?
  • A partir del conte El mig pollet el mig ralet es va  personalitzar el format, dibuixant les 15 escenes de la narració en cartolines grans ( la finalitat era afavorir la visualització en qualsevol punt de la taula on estaven asseguts els residents ,  fer ho accessible per algun dels usuaris que porten ulleres i que fos atractiu ).
  • Es van repartir a mida foli sis imatges les més representatives que il·lustraven el conte i d’aquestes sis imatges se’n va fer un altra versió eliminant tres elements. De manera que teníem dotze imatges en total.
  • La narració es feia a partir de la lectura del conte, primer era una lectura literal i interpretativa ( introduint canvis de veu a mesura que apareixien protagonistes ), després es feia una readaptació senzilla per tal de fer un incís en cadascun dels detalls i facilitar així la identificació de la imatge del conte amb la que tenien i poder respondre quan se’ls preguntava qui de vosaltres té aquesta imatge ? Se’ls repetien els detalls quan algú d’ells no aconseguia veure la similitud entre les dos versions i fins i tot s’ajudaven entre ells.
  • Un cop finalitzat el conte es van fer parelles en funció de les dos imatges iguals que representaven la narració. Es va treballar l’atenció tot intentant localitzar els tres elements que faltaven. Fou un suport important comptar amb l’ajuda d’un company d’un altra Residència més autònom que feia de reforç per trobar la segona o tercera diferència en segons quines parelles.
Reflexions,
El treball per parelles i amb el suport d’un usuari amb un grau més moderat de discapacitat fou molt enriquidor bàsicament perquè el fet de guiar, ajudar, orientar on es podien trobar les diferències evitava l’aparició de possibles frustracions. L' ofuscació es va evitar creant un clima participatiu i obrint les portes de la R@ a altres residents del Centre.

Petites obres de grans persones



Es va introduir l’activitat de pintura utilitzant el blanc i el negre,  explorant totes les possibilitats cromàtiques que ens oferia  la seva barreja.Es va recòrrer a la tècnica de l’estampació amb l' ús de les tecles d'un teclat d’ordinador que l'havien de desmuntar.Tecnologia i pintura es combinaven per plasmar de forma abstracta les expressions plàstiques.
Les reflexions a partir de l’observació permetien valorar com es fomentava la relació entre companys, tan durant la sessió,  compartint els materials, ( es donaven pautes d’un a l’altre sobre com agafar la tecla, mullar-la de pintura i estampar-la sobre la làmina “ Així veus així “)  com després,  recollint tota la sala ( la rutina de deixar totes les coses en el lloc era una bona manera d’ incorporar-la a l’activitat ).
El fet d’utilitzar l’estampació a partir de nous elements afavoria tant la psicomotricitat fina com la grossa, no frustrant a ningú per no aconseguir uns objectius perquè en definitiva no hi havia un objectiu creatiu prefixat, es donava marge a la llibertat d’expressió ,  atenent i respectant el principi d’ autonomia. La paraula NO, no tenia cabuda en cap moment tot estava MÉS QUE BÉ i el fet de compartir el disseny pictòric amb la resta de companys era un motiu de satisfacció per tots ells.

La forquilla ens permetia fer palanca per desmuntar el teclat

Teniem un plat amb els dos colors i ho barrejavem com voliem fent anar les tecles

Estic content
Mireu com m'ha quedat





Les hem deixat secar a l'aire lliure 

dimecres, 22 de maig del 2013

Reflexions sobre la funció del psicopedagog





La idea del psicopedagog com a persona que informa sobre un programa i marca pautes en  la implementació de les activitats condiciona en la postura dels monitors en una actitud passiva que en certa manera dificulta la implicació plena com agent actiu i compromès en la posta en marxa d’activitats d’oci., propiciant l’aparició d’un bucle viciós ; passivitat monitors – desencant usuaris .  Des d’aquest punt de partida  es va fer una valoració amb la psicopedagoga i  la psicòloga sobre el  què es podia fer. Com a estudiant de psicopedagogia  vaig plantejar suggeriments com l’iniciar un contacte amb el centre escolar del municipi per aproximar dos col·lectius els nens de P3 – usuaris de R@. Contacte que inicialment requeriria des del centre disposar d’ ordinadors per fer un treball en xarxa per tal de compartir  experiències. La primera dificultat que va sorgir fou que no es disposava d’una  sala prou condicionada amb les TIC.
Al meu lloc de treball dins de l’ Administració pública recentment es canviaren ordinadors per altres de més actuals fet que vaig valorar, i en un contacte informal amb el Cap de Departament de Noves Tecnologies li vaig preguntar què se’n feia dels ordinadors vells i si hauria la possibilitat de cedir-los a una fundació, en principi no hi hauria d’haver cap impediment però calia que s’establís contacte entre les dos empreses. Traslladat aquest fet a la psicopedagoga va dir que ho valorarien, passat un temps la resposta fou que de moment no era urgent.
A la següent trobada amb la psicopedagoga, es va creure adient plantejar una sèrie d'activitats variades: la creativitat a partir de la pintura, la cuina, la música a partir dels ritmes i el joc haurien de ser elements que afavorissin el desenvolupament cognitiu tot treballant l’atenció. Atenció i motivació anirien lligats.
A banda d'això, es va proposar als monitors introduir el portafoli, com a eina per dissenyar, planificar i avaluar les activitats d'oci que han dut a terme fins al moment d'una manera poc estructurada.
Aquesta proposta es va adaptar com a estratègia en la recent constituïda Comissió d’activitats.
  • El psicopedagog com a col·laborador
Els temps d’oci dedicat a tardes amb activitats suposa un procés que requereix de la implicació de tots  els professionals ( psicòloga, psicopedagoga, monitors, metges )  , així es passa a explicar quina serà la meva proposta  i les actuacions per desenvolupar-la,
  • Concreció de les actuacions;  arran del disseny  portat a terme d’activitats s' exposa en què es basen per tal que siguin els monitors qui directament  les duguin a la pràctica (procés).
  • Especificar els objectius de la intervenció centrats en el nivell d’usuaris de la R@ i de monitors i en el  nivell de Centre (producte)
            La motivació i emoció com a elements importants de l’atenció.
La inclusió
La interacció
L' organització

Des d’aquesta perspectiva la funció com a psicopedagog és la de cooperar en la configuració d’un temps d’oci des d’una vessant d’oci autotèlic, col·laborant amb els monitors de la R@ amb propostes d’activitats, idees, cedint recursos i materials i  engrescant a la participació en el Centre i des del Centre,  com  en les activitats de Setmana Santa i la celebració de Sant Jordi (principi de normalització i inclusió).
La funció diagnòstica,  atenent als resultats de l’observació , dels qüestionaris sobre el  Centre i usuaris, i del Vademècum, afavorirà l'atenció integral dels usuaris. El pas per la R@ en dos moments diferenciats de la tarda, oci i les rutines de sopar m’han permés tenir una visió més real del context.
  •   El psicopedagog com a dinamitzador
L’ oci autotèlic des d’ una perspectiva pràctica m’ha portat a un rol cooperatiu, crític i dinamitzador del procés. Així en una primera instància es va preveure que les activitats les duguessin a terme els monitors i que la valoració de les sessions es fes conjuntament. Davant de les reflexions que per correu electrònic es va fer amb la psicopedagoga del Centre sobre com optimitzar el temps d’oci, ja que els dos temps,oci i rutines, es solapaven cosa que afectava a l’atenció, participació dels usuaris i a la dinàmica de les activitats, es considerà oportú tractar aquest aspecte entre tots els professionals  arribant  a l’acord que;
-Les activitats proposades les dugués a terme personalment i en fes la valoració. 
-Els monitors cada dimarts i dijous farien la preparació de la sala polivalent i ajudarien amb el suport individual.
-L’estona dedicada a la relaxació que es pretenia realitzar després de cada sessió com a rutina es va suprimir ( això no significava que no es programarien activitats de relaxació).
El procés de discussió, reflexió, avaluació i reorientació es realitza de forma cooperativa i grupal, amb un sentit crític, on la funció com a psicopedagoga es la de dinamitzar un oci dins d’una perspectiva de gaudiment, on no importen els resultats sinó el procés, afavorint el desenvolupament afectiu, cognitiu i motriu, tendint a que els monitors analitzin el seu propi procés i es fomenti el treball en equip on els diferents professionals aportin una visió integral al servei d’un projecte comú.

dilluns, 20 de maig del 2013

Mira cuantas tengo


" Mira cuantas tengo"
A mesura que anem fent diferents activitats hi ha una sèrie de conductes observables en alguns dels usuaris que no es poden considerar com a conductes dissocials però si que d’alguna manera condicionen la participació en les activitats ; conductes no col·laboradores, aïllament, i demanda constant d’atenció. Malgrat no es puguin considerar com a conductes que distorsionen l’ ambient si que afecten a la qualitat de vida ja que limita la seva participació social. Es en aquest punt quan es decideix portar un control molt visual accessible a tots els usuaris sobre el seguiment participatiu en les activitats d’oci.
Cada activitat té un logotip representatiu, després de les sessions es dona a cada usuari un logotip imantat que l'ha de posar a la fila que pertoca segons l’activitat i  en la columna adient segons la fotografia de cadascú.