El contacte amb
l’entorn des d’una vessant normalitzadora ens permet gaudir de l’equipament, que
el municipi té a disponibilitat de tots
el veïns de la vila, de màquines
cardiovasculars, com la bicicleta estàtica, els steps i de màquines per a la tonificació muscular. El passeig ens porta a aquesta zona i la
majoria dels usuaris, en funció de
l’aparell que volen, experimenten una estona. Es un moment de relaxació i d’
interacció però es cansen aviat i comencen a sorgir comentaris “ no m’aguanten
les cames”,...que alerten sobre l’hora de tornar cap a la Residència.Reflexions
Als usuaris de l' Assistida se'ls ha de preparar
una estona abans perquè es facin a la idea que es sortirà a caminar, alguns
presenten tot tipus d'excuses per tal d'evitar aquesta activitat, avui estic
cansat, em fan mal els peus, no en tinc ganes,...
Se'ls convenç tot argumentant que aviat tornarem i que el metge ha dit que s'havia de
caminar. S'estableix un pacte i compromís on es té en compte la manifestació de fatiga per donar per finalitzada l'activitat. Pels usuaris amb fixacions per objectes i que freqüentment es neguen a
fer cap activitat se'ls posa una condició, i es que recuperaran l'objecte en funció de la participació. Aquesta estratègia es fa anar de forma usual en
moltes de les activitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada