El Contacontes

Imatges més representatives del conte

El mal temps de vegades dóna  marge a la introducció  d’activitats improvisades optimitzant aquells recursos que tenim a l’abast i afegint algun que altre element per fer que les sessions captin als nois. El contacontes fou una experiència on els usuaris com a espectadors i oients deixaven al marge la passivitat inherent a aquest rol per donar peu a la interacció. Com es va aconseguir ?

• A partir del conte El mig pollet el mig ralet es va  personalitzar el format, dibuixant les 15 escenes de la narració en cartolines grans ( la finalitat era afavorir la visualització en qualsevol punt de la taula on estaven asseguts els residents ,  fer ho accessible per algun dels usuaris que porten ulleres i que fos atractiu ).
• Es van repartir a mida foli sis imatges les més representatives que il·lustraven el conte i d’aquestes sis imatges se’n va fer un altra versió eliminant tres elements. De manera que teníem dotze imatges en total.
• La narració es feia a partir de la lectura del conte, primer era una lectura literal i interpretativa ( introduint canvis de veu a mesura que apareixien protagonistes ), després es feia una readaptació senzilla per tal de fer un incís en cadascun dels detalls i facilitar així la identificació de la imatge del conte amb la que tenien i poder respondre quan se’ls preguntava qui de vosaltres té aquesta imatge ? Se’ls repetien els detalls quan algú d’ells no aconseguia veure la similitud entre les dos versions i fins i tot s’ajudaven entre ells.
• Un cop finalitzat el conte es van fer parelles en funció de les dos imatges iguals que representaven la narració. Es va treballar l’atenció tot intentant localitzar els tres elements que faltaven. Fou un suport important comptar amb l’ajuda d’un company d’un altra Residència més autònom que feia de reforç per trobar la segona o tercera diferència en segons quines parelles.

Reflexions,

El treball per parelles i amb el suport d’un usuari amb un grau més moderat de discapacitat fou molt enriquidor bàsicament perquè el fet de guiar, ajudar, orientar on es podien trobar les diferències evitava l’aparició de possibles frustracions. L' ofuscació es va evitar creant un clima participatiu i obrint les portes de la R@ a altres residents del Centre.