Si esgrunem la
realitat, el Centre on faig el Practicum no es més que un reflex social dels
alts percentatges de gent gran , el 36 % dels residents són persones amb edat
avançada que necessiten d’un suport extens i generalitzat. Aquestes dades es
poden quedar com això, dades, però cal
endinsar-nos en les connotacions de caire relacional que comporten.
Durant el primer Pràcticum
i a mesura que els nois més joves de la Residència es van familiaritzar amb la
meva presència, amb la franquesa del qui fa un comentari o una confidència a un
conegut em preguntaven ; On vas avui amb
aquells curts ?.
Tampoc era estrany
que molts monitors decidissin estar amb el grup dels més joves que no amb els més
grans de la Residència Assistida , els motius podien ser varius la monotonia en
l’ambient, no es pot fer gran cosa , ...
Era més que evident
que la formulació del problema que em va fer la Psicopedagoga responia a un desencant generalitzat i a la
necessitat d’ omplir un espai de temps.
Davant que se’m van
obrir les portes per poder donar alternatives i suggeriments, vaig pensar en
com poder fer un temps lliure en un temps d’oci , on les activitats produïssin plaer
o que simplement independentment de l’activitat
concreta fos un oci on s’ utilitzes el temps lliure mitjançant una ocupació autotèlica
, escollida, i realitzada lliurement , amb uns resultats satisfactoris i gratificants
per a la persona ( Trilla, 1991).
Calia doncs incidir
en una millora en la qualitat de vida des de l’ oci atenent a,
- Benestar emocional
- Relacions interpersonals
- Benestar material
- Desenvolupament personal
- Benestar físic
- Autodeterminació
- Inclusió social
- Drets
